dijous, 13 de novembre del 2014

LA SANTA CREU CELEBRAR...


"Als 7 de febrer de 1700, lo majoral del Sant Cristo del any 1699 qui és Pere Jaume Ribera lo qual féu 1 quartera  6 cortans de blat de aplegues y ha venut a raó de 1 lliura 18 sous quartera, val 2 lliures 14 sous, y ha fet en la plasa 13 lliures 3 sous 6 diners que tot junt suma 15 lliures 17 sous 6 diners. En descàrrech són los partits següents: Primo ha pagat als músichs 8 lliures; ítem al Pare predicador, 3 lliures 4 sous; ítem per las aygua-rosseras, 1 lliura; ítem per la vida dels músichs, 2 lliures 16 sous; ítem per aygua-ros 8 sous; ítem per tres pardius per lo gasto del Pare predicador 12 sous; ítem per los officis de Santa Creu 8 sous, los quals comptes ha donat al majoral del corrent any 1700 qui és Jaume Arrufat, en presència del senyor batlle y de mi Pere Joan Amat, vicari." 

 



Veiem que l’any 1699 la confraria de Sant Crist de Fulleda es finançava a través de les plegues de blat i dels balls que tenien lloc a la Plaça –actual plaça Vella o placeta del Po- suposem que per la festa de Santa Creu, el 14 de Setembre, antiga festa major. Els diners recaptats es destinaven al pagament dels músics (als quals també s’havia de pagar la manutenció), al pagament d’un predicador (que sabem que es cruspia tres perdius), als oficis religiosos de la festa i a la compra de aigua-rosseres i aigua-ros, elements que intervenien en el ball. L’aigua-ros és un perfum d’aigua de roses destil·lades, mentre que les aigua-rosseres  (no cal que ho busqueu al diccionari...) devien ser una espècie d’almorratxes, és a dir,  de càntirs de metall o de vidre de molts brocs i força adornats que servien per tenir-hi aigua d’olor. Al final d’alguns balls s’acostumava a llançar una aigua-rossera al mig del balladors que es trencava i s’escampava el perfum que contenia.

No sabem en quina data van deixar de fer-se aquests balls, que han perdurat en alguns llocs, però ja no ens n’ha arribat cap testimoni oral i els documentals són força escassos.