BARRA DE VÍDEO DE FULLEDA

Loading...

dilluns, 31 d’agost de 2015

SENTO AULOR DE TXICOLATA A LES PISCINES DE #FULLEDA


PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE #FULLEDA PER LA NEUS ARBÓS AQUEST PASSAT DIVENDRES

Bona nit gent de Fulleda!, fills, amics, parents, visitants, tots ben trobats!!!

Quan la setmana passada la Montse Arbós (de la comissió de festes ) em va proposar fer el pregó de Festa Major, sincerament em va desarmar. No m'ho esperava, ja sé que  això es diu sempre i us ben asseguro, que en aquest cas és cert. Feia pocs dies havia començat vacances i en el pensament el que més desitjava era no pensar..., desitjava caminar, descansar, llegir, estar per la canalla..., allò que en diem relaxar-nos, ara us puc dir que això no ha estat del tot possible, com acostuma a passar en les vacances... que sempre t'acaben sorprenent. Vaig voler trobar una excusa per escaquejar-me de ser pregonera, però al comentar-ho amb el Ramon M., em va donar a entendre que era un privilegi i em va animar a fer-ho.


 Em va acabar de decidir, recordar els anys en que formava part de la Comissió de Festes i la feinada que teníem moltes vegades  per trobar algú que fes el pregó.


 De pregoners,en va haver de tota mena, alguns anys el personatge era de ficció i més aviat irònic, recordo un mossèn, un militar enredat de cal Margendom a última hora i fins i tot un clown (en aquest cas l'Òscar Dalmau, que en l'actualitat és molt conegut mediàticament, però en aquell moment era un jove estudiant que ja apuntava talent, perquè en poques hores va saber posar-se tothom a la butxaca i ens vam petar de riure). Jo avui no us faré riure ho sento, aquesta faceta no la tinc, ja us aviso.  Bé, al que anava, altres anys van fer el pregó persones més o menys vinculades a Fulleda, persones cultes, il·lustrades, viatjades i experimentades, com també algun càrrec polític.


 I fins avui, any 2015 (un any cap dalt al nostre país, en el que molts catalans farem el pas per canviar el rumb de la història, un pas, que molts desitgem es converteixi en camí per anar endavant i refermar la nostra  nació sense retallades ni menyspreus).


Doncs ara estic jo dalt del balcó, ni massa disfressada, ni massa experimentada ni molt menys il·lustrada, però això sí, amb la valentia dels ignorants i bona voluntat.

 De la mateixa manera que vaig acceptar representar Fulleda com a alcaldessa l'any 2007 fins el 2011, al costat de la Rosa M. Xifré, el Jordi Arbós i la Neus Cornet, als qui agraeixo la  bona entesa i la complicitat en la feina que vam fer junts. Va ser un temps molt intens, en el que ens vam moure per temàtiques diverses, des d'aprendre pinzellades de gestió municipal rutinària fins a reunions, (ja sabeu aquelles que comencen i acaben  en dinars) amb càrrecs polítics d'alt nivell, on em costava més sentir-me com peix a l'aigua.


També em vaig adonar que en les decisions municipals passa una cosa semblant a la maternitat, sembla una comparació estranya, però ho vaig viure tot alhora i us puc explicar el perquè ho penso així. En totes dues situacions molta gent  opina i dóna consells, però sovint no es té en compte que segurament el responsable principal, siguin els pares, siguin els membres de la corporació, hauran valorat i comprovat al detall, els motius d'actuar com ho fan.

Per aquest motiu, m'agrada poc donar consells a pares  novells i m'agrada poc jutjar les decisions municipals si no me n'he informat.

Curiosament vaig ser la primera dona alcaldessa a Fulleda i per això candidata a pregonera, preferiria que n'hi hagués hagut d'altres abans que jo perquè  demostraria que la igualtat de gèneres seria una realitat. Malauradament no és així, encara ara, en molts àmbits i llocs del món, però jo vull pensar que he tingut sort del moment que m'ha tocat viure, ja que m'he sentit respectada com el que sóc.


Avui donaré inici a la Festa Major molt alliberada de càrrecs, ja porto més o menys quatre anys desvinculada i us enganyaria si digués que enyoro els tràfecs de l'ajuntament, però no us enganyo si us dic que va ser una experiència profitosa i us animo a involucrar-vos -hi, si més no per poder parlar per vivència pròpia.

Aquest cop sóc aquí  com a fulledenca de base, segurament el Santi Arbós en tindria una definició acurada, però en aquest cas,  ve a dir dona que estima Fulleda.  Per sort, tenim moltes dones que estimen Fulleda i que mereixerien ser pregoneres mil cops abans que jo, que s'esforcen a organitzar activitats per apropar-nos  a tots a la cultura i qualsevol  tema d'actualitat i interès.

 Jo mateixa gaudeixo de moltes trobades del grup de lectura que han impulsat, amb la Raquel Sànchez com a coordinadora, i reconec que m'enriqueix molt compatir les sensacions i opinions que cada llibre ens genera. També m'encanta assistir a les classes de pintura que ens dóna el Ramon Pascual, en aquest cas assumides per l'ajuntament, i en que he pogut aprendre la base d'una afició que he tingut des de petita.

Ser de pobles tant petits et crea uns estigmes davant gent, a qui se li fa difícil entendre que es pugui viure en una comunitat que té menys habitants que el seu bloc de pisos.


 Jo penso que ser escassos habitants ens  fa més propers i socialment molt rics. És com un petit món, com el país petit que canta Lluís Llac, on des del campanar es pot veure el campanar veí, aquí no veiem el campanar, ara bé, des de molts indrets podem observar pobles i ciutats veïnes. Ara ho tenim fàcil amb la ruta dels miradors. Com deia, som pocs, però m'adono que cada vida prové d'una història desconeguda, de lluita, d'alegries i penes com a tot arreu,  amb el handicap aquí, que tenim una terra dura i seca, on moltes vegades els esforços i treballs d'un any es veuen destrossats per la sequera, per  una ventada o per una pedregada. Quan he sigut conscient d'això he valorat encara més els fulledencs que mantenen viu el poble, amb  dificultats, però que el fan gran. També s'entén que molts pares hagin animat els seus fills a fer estudis que sovint els desvinculen dels riscs de la terra que els ha vist créixer.

 Els pares volem que els nostres fills tinguin una vida millor, més fàcil i feliç. El que em porta a agrair de tot cor a la Paquita i el Josep que m'encaminessin a estudiar una professió. Això m'ha permès, entre altres coses,  conèixer el dinamisme de la vida a la ciutat i alhora adonar-me d'alguns avantatges del nostre ritme més assossegat i estimar el que tenim. (I què tenim?, ens deien els amics de les Arts en un anunci).

Tenim un patrimoni al que poc a poc se li va donant el tracte que mereix, tot i que ens agradaria tenir-lo encara més cuidat. Tenim assenyalades rutes pel terme per poder conèixer-lo millor i valorar-lo, ja que una part està inclosa dins la xarxa natura 2000 per la seva biodiversitat. Tenim com a mínim, tres fonts precioses, la del Salat, la Marieta i la del Poble. Tenim una església de gran interès artístic, és de les poques parròquies romàniques de la comarca. Tenim un espai de la cooperativa amb la maquinària restaurada. Tenim el monument a l'Agustina d'Aragó, que és inspiració de la fira heroica que s'anirà consolidant, a més a més avui l'hem de felicitar junt a tots els Agustins i Agustines que coneguem.  Tenim serveis que ajuden a fer la vida més còmoda com; la biblioteca, les piscines, els parcs infantils, el dispensari mèdic i la sala polivalent. Tenim un boníssim vi i un boníssim oli.  I tenim el més important, gent que vetllen per a que totes aquestes coses es conservin. Així doncs, hem d'estar   contents i orgullosos del que som i el que tenim.

Em va passar pel cap  d'enumerar totes les persones que dia a dia sou Fulleda, com a protagonistes que en mantenen l'essència, però m'allargaria massa tot i no arribar al centenar. Per cert , tots aquells que us faci il·lusió empadronar-vos, no us en estigueu, perquè sereu benvinguts, aquí esteu a casa.

Estem a casa, és l'estiu i és per mi un dels moments més bonics per ser-hi. El temps  en que la vida al poble es multiplica, sentim els crits i les rialles de la quitxalla que ens visita, s'incrementen les activitats lúdiques i... arriba la Festa Major. Quan hi penso, sempre tinc present l'envelat (digueu-me nostàlgica) Recordo sortir de casa escoltant la música pels altaveus tocant a tot drap Aaleeegria que és Fes ta Ma jor... (i que ahir ens ballaven amb tanta gràcia a l'Escala en hi fi), arribar a la plaça i colar-me per algun tendal del lateral perquè ja no podia esperar  a arribar a la porta principal i veure el resultat de ta hores de treball de joves i no tant joves. Córrer per les fustes que aguantaven les llotges buscant els amics, sentir els serrells de colors moguts per la marinada, que feien de fals sostre i trobar-te un escenari engalanat per qualsevol grupet de música que ens feia ballar i gaudir, més que qualsevol altre dia. Tots devem tenir impreses ben endins algunes emocions i anècdotes viscudes (dinars familiars acabats amb les típiques orelletes i a casa nostra les ametlles garrapinyades que no faltin ja molts les coneixeu, els balls del fanalet íntims i acolorits a la llum de les espelmes, el cava i confeti que ens feia alguna una mala passada al fi de festa, les cercaviles de matinada demanant aigua a cada casa, els jocs infantils i per fi la xocolatada), moltes vivències que  ens porten sempre que podem, a tornar a la Festa Major.

Tornar per retrobar-nos encara que sigui per un dia, veure'ns les cares i saber que hi som, que la vida continua i Fulleda ens uneix un cop més. 

  Certament sempre trobem a faltar un o altre, però també com és natural, en vénen de nous per alegrar-nos. I a més a més, els espectacles i activitats que ens prepara la comissió fa que ens oblidem dels problemes i preocupacions almenys temporalment.


Cal doncs reconèixer i valorar immensament la feina d'aquesta comissió, per la il·lusió, l'esforç i l'altruisme que ens regalen,  per a que tota la resta estiguem de festa aquests dies.

I ja per acabar, gent de Fulleda, no m'allargo més, agrair-vos profundament a tots els presents que formeu part de la història de Fulleda i de retruc de la meva vida,  que per molts anys estigueu aquí acompanyant-nos i MOLTES GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES PER FER GRAN FULLEDA PER LA FESTA MAJOR!!!

VISCA FULLEDA,  VISCA CATALUNYA   I   VISCA  VISCA  LA  FESTA  MAJOR!!!


BONA FESTA MAJOR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

AVUI, SANT RAMON, -PER ALTRA BANDA, DEVOCIÓ ARRELADA A #FULLEDA-, AQUEST BLOG FA 8 ANYS!!*!!


GRÀCIES A TOTHOM QUE ENS LLEGEIX I ENS FA ARRIBAR NOTÍCIES, COMENTARIS, SUGGERIMENTS, SUPORT... I FELICITATS A TOTS ELS RAMONS I RAMONES!!!

AVUI DILLUNS ACABEM LA FESTA MAJOR DE #FULLEDA!!!


dimecres, 19 d’agost de 2015

UN NOU VOLUM DIGITALITZAT, IMPORTANT PER A L'ESTUDI DE LA GENEALOGIA A #FULLEDA






Amb el suport de l'Ajuntament de Fulleda, s'ha digitalitzat a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, un volum amb esborranys d'arbres genealògics i informació similar, a partir del qual es va redactar el llibre d'arbres genealògics de Mn. Josep Boada. Tot i el que podria semblar, tractant-se suposadament d'uns esborrany, la seva consulta és molt profitosa perquè té informacions que no van acabar bolcant-se en l'esmentat llibre. 

dimarts, 18 d’agost de 2015

FULLEDA: CAPELLANS QUE CANTEN I QUE BALLAVEN!

Mirant la notícia sobre el proper capellà de Fulleda que té afició pel cant:






Hem trobat una altra notícia sobre un capella fulledenc de l'època medieval:

[...] els veïns de Montblanquet, com els dels voltants, es traslladaven a les distintes festes majors dels pobles de la comarca, en què destacaven els balls en les places. Uns balls en els quals participaven els rectors i vicaris encara que ho tinguessin prohibit, com el rector de Fulleda en el seu propi poble, o el vicari dels Omells, que havia estat vist ballant a Vallbona de les Monges. 

Història de Monblanquet (2014), pàg. 117, de Jacinto Bonales Cortés



dilluns, 17 d’agost de 2015