diumenge, 31 de gener del 2016

CENTRE VICUS: "CAP ALS HÀBITS SALUDABLES"


Segre, 31-01-2016

15a CAMINADA CULTURAL PER LES GARRIGUES A #FULLEDA, DIUMENGE 28 DE FEBRER!

15a Caminada cultural per les Garrigues.
RUTA DE LES FONTS I ELS MIRADORS DE FULLEDA
28/02/2016
FULLEDA

ORGANITZADORS:
Consell Esportiu de les Garrigues.
Centre d'Estudis de les Garrigues
Ajuntament de Fulleda.
Celler Matallonga.
COL·LABORA: Consell Comarcal de les Garrigues.

Hora de Sortida: 10 h
Lloc de Sortida: Bar la Sala de Fulleda.
Finalització de la ruta: 13h aproximadament.

Per a més informació, aneu a la següent web: 

COMENÇA LA CATALOGACIÓ DE LES NOVETATS 2016 DE LA BIBLIOTECA DE #FULLEDA


Comença la catalogació de les novetats 2016
La biblioteca de Fulleda comença la catalogació de tots els nous llibres arribats gràcies a la subvenció que atorga l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida


divendres, 29 de gener del 2016

ORDINACIONS I UNA MICA D'HISTÒRIA DE LA CONFRARIA DE SANT ESTEVE DE #FULLEDA (1735-1948)

El 18 de desembre de 1734, Josep Brusi, vicari general i oficial de l’arquebisbat de Tarragona, atorga llicència a la congregació dels fadrins de Fulleda per tal de constituir una confraria sota l’advocació de Sant Esteve. A principis de l’any següent, el 20 de gener, té lloc la reunió d’una sèrie de fadrins com a vocals a l’església, amb presència de Josep Josa (batlle), Pere Joan Cantó dit del carrer del Forn (regidor), Salvador Ventosa (regidor) i Macià Ballester (vicari) per fundar efectivament la confraria de Sant Esteve, que és aprovada el 6 de febrer següent per l’esmentat Josep Brusi.





La confraria es regia per unes ordinacions que constaven d’onze articles que resumits són:
1)      Tots el

s nois solters a partir dels 14 anys havien de pertànyer a la confraria. Aquesta obligatorietat sembla que era discutida ja, com a mínim, pels voltants de 1812, ja que en la justificació d’un llistat –“nota”- de confrares es fa constar que “és molt del cas renovar esta nota per a traurer-ne algun de raro que no vol pagar lo dit nual”. Ja el 1807, en el cas de la confraria de Solivella, l'arquebisbe Josep Manuel de Aguirre contestava a una pregunta de la parròquia manant que fos absolutament lliure la pertinença dels fadrins a l'associació (Sans: 211).
2)      El 26 de desembre, Sant Esteve, se celebraria una festa religiosa solemne.
Podem dir, a grans trets, que el rector de la parròquia cobrava per aquest ofici, juntament amb el fet de passar els comptes (2 sous), inicialment la quantitat de 14 sous, que cap al final del segle XVIII aniria augmentant fins a situar-se en 1 lliura i 10 sous, és a dir, 30 sous, una mica més del doble. Un import que es mantindria aproximadament, amb les noves equivalències monetàries (16 rals o 4 pessetes), fins al final de la confraria el 1924. Tot i així, va ser una quantitat subjecta a diversos canvis, a l’alça (fins a 1 lliura, 13 sous i 9 diners, és a dir, 4,50 pessetes o 18 rals) i a la baixa, i bastants cops no es va arribar a pagar, sobretot en èpoques de crisi de la institució.
3)      Elecció dels majorals de la confraria mitjançant el vot secret i obligatori de cada confrare, el mateix dia de Sant Esteve.
4)      Els majorals que deixen el càrrec han de presentar els comptes del seu mandat davant del vicari i del batlle en el termini de vuit dies des de la festivitat de Sant Esteve. Aquesta espècie de control o tutela exterior de caràcter civil per part de l’ajuntament s’expressa perfectament, per exemple, en la cerimònia d’elecció dels nous majorals a mitjan segle XVIII:
“Dia 29 10bre 1747: foren elegits per Maiorals de St Esteve, Joseph Farré y Joseph Romeu, y foren presos de jurament per lo Sr Batlle Ramon Josa prometent dits Maiorals que servirian de bona gana y bé, y que mirarían  per la confraria com a cosa pròpria”.

5)      Quota de dos sous anuals per cada confrare a pagar el 15 d’agost. Aquesta quota variarà com ja comentarem, mentre que en la confraria de Solivella es mantindrà estable en aquests dos sous (Sans: 194-195).
6)      Tots els confrares tenen l’obligació d’anar un parell de dies a fer formiguers a l’eixermada que cultiva l’entitat. En cas que no hi puguin o no hi vulguin anar, els majorals llogaran un home que els substitueixi i els confrares absents els pagaran el jornal.
7)      Els confrares serviran en els oficis religiosos de l’església en les diades solemnes segons les instruccions dels majorals.
8)      En cas de malaltia greu d’un confrare, uns altres dos l’han de vetllar, de nit i de dia, i si convé han d’anar a buscar el metge, el cirurgià o els medicaments necessaris.
Només tenim algunes notícies molt esporàdiques, dels primers temps de la confraria, en què es fes efectiu aquest vessant social de l’entitat. Així, per exemple, el 1736 trobem una despesa d’una lliura i quatre sous per al confrare Francesc Pasqual “difunt” i, el 1737, s’anota que s’ha gastat “en la malaltia Anton Comes confrare” quatre sous i quatre diners.
9)      En cas de mort d’un confrare, tots els altres han d’assistir a l’enterrament i a una missa d’aniversari al dia següent.
El rector de la parròquia cobrava per aquesta missa d’aniversari inicialment 10 sous, quantitat que va augmentar a 12 sous cap al 1761 i que el 1795 es va fixar definitivament en 15 sous, fins el 1878, quan trobem les darreres anotacions per aquest concepte. En el cas de Solivella, el preu és de 8 sous al segle XVIII i 15 al XIX (Sans: 200).
Durant el segle XVIII, aquests aniversaris són molt esporàdics i mai no n’hi ha més d’un per any. Al segle XIX, en algunes èpoques determinades que semblen coincidir majoritàriament amb conflictes bèl·lics, augmenta el nombre que, però, no passarà mai dels tres anuals. En el període de la Guerra del Francès (1808-14) enregistrem nou misses d’aniversari, un màxim significatiu; mentre que durant la I Guerra Carlina (1833-40) n’hi ha quatre;  en el bienni 1847-48, inclòs dins la II Guerra Carlina, altres quatre; xifra que també es repeteix per a la III Guerra Carlina (1872-76). El 1866, en època de pau, també es diuen tres misses d’aniversari.
10)  Els fadrins forasters que s’estableixin a Fulleda podran formar part de la confraria amb les mateixes condicions que els naturals del poble. No sembla, però, que en aquest cas s’estableixi cap obligatorietat con sí que succeïa en la confraria de Sant Esteve de Solivella (Sans: 190).
11)  Obligació d’anotar en el llibre de la confraria una llista dels confrares, els comptes detallats de l’entitat i el nom dels majorals. Per la feina de passar els compte, el vicari rebia en un principi una gratificació de dos sous. També s’haurà de fer un calaix amb dos panys i claus, una en poder del vicari i l’altra del majoral major, per dipositar-hi els ingressos mensuals.
     
L’incompliment d’alguns d’aquests preceptes (3, 6, 7, 8 i 9) comportava el pagament de mitja lliura (200 grams) de cera obrada.
De l’estudi del llibre de la confraria, amb la importància que presenta la compravenda de cera en diferents formats (ciris, atxes...), sembla clar que l’objecte principal d’aquesta entitat sigui la de proporcionar il·luminació a l’església, ja sigui a l’altar, a determinades celebracions litúrgiques interiors (Sant Esteve, festes de precepte...) o manifestacions exteriors (processons, viàtic...).
Posteriorment, l’any 1947, hi va haver un intent de refundació de l’entitat. Segons la llibreta de la confraria d’aquell temps, aquesta data coincidia amb el centenari d’unes obres realitzades a l’església, i la restauració de la confraria -molt ben acollida pels joves-  s’emmarcava en “la tasca de restauració material y espiritual de la Parròquia”.
Les condicions que havien de complir els confrares eren:
1)      Ser veí de la parròquia de Fulleda.
2)      Inscriure’s a la confraria.
3)      Haver complert els 14 anys.
4)      Assistir als actes de la confraria.
5)      Satisfer la quota assenyalada. En un primer moment es determina que sigui de 5 pessetes anuals, amb la possibilitat que es pugui canviar amb l’avinença dels joves.
Els socis que complien aquestes condicions tenien dret a una missa resada per la seva ànima després de morts i a càrrec de la confraria. Una obligació per la qual havien de vetllar els majorals.
Tots els anys s’havien de nomenar un parell de majorals, per torn i començant pel de major edat, amb les següents tasques.
1)      Treure l’atxa en les festes anyals (Cap d’any, Reis, Sant Josep, Pasqua, diumenge de Rams, Invenció de la Santa Creu, Sant Agustí, festa del Roser, Corpus, Assumpció de la Verge, Exaltació de la Santa Creu, Sant Ramon, Tots Sants, Nadal i Sant Esteve).
2)      Treure l’atxa en les processons solemnes.
3)      Treure l’atxa en tots els viàtics.
4)      Cobrar els anuals del altres socis en la festa de Sant Esteve.

En aquest nou període de la confraria, el feligrès de la parròquia Sebastià Prats (cal Prats) va fer-se càrrec del cost d’una imatge de sant Esteve procedent d’un establiment d’Olot (Garrotxa). D’altra banda, la família de cal Masienc va regalar unes estovalles. Mentre que els joves van pagar les obres de l’altar (mosaic, pedra artificial, material elèctric, paleta...), així com els canelobres i un Sant Crist d’alabastre. En els comptes de 1947 veiem que les despeses ascendeixen a 1.593,50 pessetes, mentre que les entrades de l’exercici (27 socis a 45 pessetes, un parell de col·lectes i un donatiu particular) s’eleven a 1.413,30 pessetes, la qual cosa implica que hi va haver un dèficit de 180,20 pessetes que va ser cobert amb un préstec de la Confraria del Roser que segurament no es devia tornar mai.

Les darreres anotacions d’aquest últim període corresponen a l’any 1948, amb el nomenament de dos majorals i la constància que existia el deute abans esmentat amb la confraria femenina.

dijous, 28 de gener del 2016

dimecres, 27 de gener del 2016

#FULLEDA INCOMUNICADA: ROBATORI DE COURE A LA LÍNIA TELEFÒNICA.





El robatori es devia produir dilluns a la tarda, ja que alguns usuaris denuncien que a partir de les 8 del vespre es van quedar sense internet. El cable es va cremar a l'era de l'Ermengol, al costat de la carretera que va a l'Espluga Calba i a la partida de la Cavallera. S'ha denunciat als Mossos i al Departament d'Interior. Actualment no hi ha telèfon fix ni internet per cable i, segons fonts de l'Ajuntament, es preveu que aquesta situació pugui durar encara un parell de dies més.

dissabte, 23 de gener del 2016

EL 14 DE JUNY DE 1853, AL #VILOSELL, DOS NOIS DE #FULLEDA FOREN CONFIRMATS PEL BISBE CAIXAL



Els confirmats van ser Ramon (1), fill de Joan i Maria Pasqual i Domènec, i Anton (2), fill Josep i de Rosa Masgoret i Macip.
Josep Caixal i Estradé (El VilosellGarrigues9 de juliol 1803 - Roma26 d’agost 1879) fou Bisbe d’Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra. Era d'ideologia carlina.


(1). Segurament, Ramon Pasqual Domènech, que seria veí de Vinaixa.
http://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000012942#imatge-184

(2). Amb tota seguretat, Anton Masgoret i Macip de cal Masgoret, nascut el 1852 i casat el 1879 amb Francesca Pellissó. 
http://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000012942#imatge-151

divendres, 22 de gener del 2016

dijous, 21 de gener del 2016

JA ARRIBA EL CARNESTOLTES 2016 A #FULLEDA!!!




L’Ajuntament fa saber que el dissabte 20 de febrer, a dos quarts de deu del vespre, tindrà lloc el sopar de Carnestoltes a la Sala i a continuació hi haurà l’actuació del grup Mediterrània. El preu del sopar és de 4 euros. Podeu passar a recollir el vostre tiquet a l’Ajuntament en horari d’oficina, i per la Sala. Data límit divendres 12 de febrer.

XERRADA SOBRE LA PAC-DRETS 2016 A #FULLEDA




L’Ajuntament de Fulleda informa que demà divendres 22 de gener a les 19:30 h a la Sala es durà a terme una xerrada informativa sobre la PAC-DRETS 2016. A càrrec d'ASAJA Lleida.

dimarts, 19 de gener del 2016

#FULLEDA VA COMENÇAR A CELEBRAR LA FESTIVITAT DE SANT ISIDRE EL 1635



Les anotacions del que recollia la confraria de Sant Esteve de Fulleda en un període del segle XVII ens permeten veure quines festes se celebraven en aquells temps a la parròquia. Així, a tall d'exemple, sembla que fou el 1635 que es va començar a celebrar "lo dia de Sant Asidro", gairebé un segle abans que a d'altres localitats properes com Solivella i poc després de la seva canonització el 1622Tanmateix, es va continuar celebrant també la festivitat de Sant Abdon i Sant Senén, almenys durant algun temps, una de les advocacions tradicionals de la pagesia catalana.

Tenim algun indici del funcionament d'una confraria fulledenca de Sant Isidre al segle XVII, però és a partir del 1770 i fins al 1885 que hi ha una certa informació sobre aquesta entitat, si més no a nivell comptable.

.

divendres, 15 de gener del 2016

AL BLOG DE LA BIBLIOTECA DE FALSET RECOMANEN LA PÀGINA DEL CLUB DE LECTURA DE #FULLEDA!



per aprofundir en el llibre, l’època, els fets històrics, els personatges i els espais  tractats en el llibre La noia de la Biblioteca.

VINS DEL CELLER MATALLONGA DE #FULLEDA I XOCOLATES AYNOUSE... T'HI ATREVEIXES???

TAST DE VINS MATALLONGA AMB XOCOLATES AYNOUSE

PRESENTACIÓ DE LA NOVA ETIQUETA DEL VI DEL BANYA

Dia: 23 de gener

Hora: a les 18:00

Lloc: Celler Matallonga

Tastarem els nostres vins acompanyats amb les xocolates 

AYNOUSE d'Agramunt
.
Vi del Banya versus cacau pur

Selecció versus 70% amb nabius

Selecció versus garrofa natural
Escorça versus 70% amb tòfona negra
Xocolates sense refinar mantenint l'essència de la xocolata tradicional amb textures

rústiques de principis del segle XX

Trobarem l'essència del cacau amb tota la seva potència i complexitat, sense 

vainilles ni additius.


Una xocolata autèntica i completament natural que lliga molt bé amb el caràcter i el 

terrer dels nostres vins.
Tast guiat de la mà dels seus elaboradors, el Joan i el Xavi
T'HI ATREVEIXES!!!

Preu 5 €

Les places són limitades
inscripcions: al telèfon 628549645 o a matallonga60@gmail.com

dijous, 14 de gener del 2016

TAST DE VINS A PONTS DEMÀ DIVENDRES AMB EL CELLER MATALLONGA DE #FULLEDA

Tastarem:

Escorça '14, Monovarietal en rama de C. Franc i de Syrah.
VI del Banya '13, Vi del Banya Selecció del '14 en maridatges.

dimarts, 12 de gener del 2016

MERITXELL SERRET, PROPERA CONSELLERA D'AGRICULTURA, VA VISITAR #FULLEDA EL 2014




El diumenge 21 de setembre de l'any 2014, per problemes d’agenda, la senyora Carme Forcadell, actual presidenta del Parlament de Catalunya, no va poder recollir la distinció del Porró de Fulleda i va delegar en Meritxell Serret de la secretaria de l’ANC de Ponent, que va llegir unes paraules de la llavors presidenta de l’ANC.

diumenge, 10 de gener del 2016

CELLER MATALLONGA AVUI A VILA-SANA


Avui a Vila-sana participant a la 2a Ruta de la Boira, Fira Lifara fins a les 8 de la tarda.

dissabte, 9 de gener del 2016

UN DESCENDENT DE #FULLEDA POSSIBILITA L'ACORD DE GOVERN I HO CELEBREM AMB EL COR EURIDICE!


GRÀCIES, MOLT HONORABLE COSÍ!!*!!

CURS A #FULLEDA SOBRE XARXES SOCIALS, WEBS, BLOGS I MÀRQUETING 2.0



La setmana vinent comença el curs sobre xarxes socials, pàgines webs i blogs, i marketing 2.0. Les classes presencials tindran lloc a la biblioteca de Fulleda, els divendres de 17-19 h i els dissabtes de 11 a 12,30 h. 

La primera classe tindrà lloc el proper divendres 15 de gener. Els interessats/des us podeu adreçar el mateix dia en l'horari indicat a la biblioteca. Podeu portar el vostre ordinador personal o bé utilitzar els que hi ha disponibles a la sala d'informàtica.

En aquesta primera classe s'informarà del desenvolupament del curs, i es començarà a entrar en matèria amb el tema Xarxes socials. 
Tots els que estigueu interessats/des en participar en el curs de manera virtual, envieu un correu electrònic (info@fulleda.org) o whatsapp i us mantindrem informats del contingut del curs.

EL CELLER MATALLONGA DE #FULLEDA A LA FIRA LIFARA A VILA-SANA, DEMÀ 10 DE GENER





AQUESTA TARDA A #FULLEDA TENIM EL COR EURIDICE DE LES BORGES BLANQUES!!!


DISSABTE, 16 DE GENER, EL CELLER MATALLONGA DE #FULLEDA SERÀ A LA FIRA DE L'OLI DE LES GARRIGUES




De 19 h a 20 h Vins&Tapes: El celler de  Matallonga de Fulleda i els aperitius de la cuina de la Lore de Corbera d’Ebre. Lloc: espai gastronòmic del Pavelló de l’Oli