dilluns, 13 de novembre de 2017

POESIES A #FULLEDA TOT RECORDANT ELS NOSTRES PRESOS (5)

Tenia quatre banderes, tres les vaig perdre en combat; la bandera que fa quatre

l'he desada en un calaix. No la'n trauré fins que bufi ben fort el vent de llevant i s'endugui aquest mal aire que ens toca de respirar. Tenia quatre banderes, tres les vaig perdre en combat. Tenia un jardí amb tres arbres, un mal vent me'ls ha esfullat. Amb el jardí ple de fulls no fa de bon caminar. El mal vent encara bufa; jo no em canso d'esperar: per cada fulla caiguda als arbres hi neix un tany. De dos amors que tenia, l'un en terra, l'altre en mar, el de terra l'empresonen, l'altre viu exiliat. Jo ni ploro pel de terra ni em lamento pel de mar. Plor i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal. Tinc una llengua tan viva com les més vives que hi ha. Si quan parlo s'esparveren, jo que sí, em poso a cantar. Canto i canto i cantaria si pogués més fort i clar. Quan les cançons fossin pedres, vinga fones i al combat! Amors, arbres i banderes són mots de bon recordar. Qui n'aprèn la cantarella mai més no l'oblidarà. Si de cas no l'heu apresa no us canseu de preguntar, que si els mots són com la pluja la terra som tos plegats.